Breu història de La Casassa
Aquesta casa es troba situada al mil·lenari lloc de Pedrera, on cap a l'any 1000, segons la documentació, hi havia un petit nucli habitat compost de diverses cases de pagès. El paratge va revestir una importància certament excepcional a la zona fins al punt de servir per anomenar tota la vall de Ribes que, en els textos anteriors a l'any 1000, s'anomena vall Pedrera.
Durant l'època feudal van ser senyors dels masos aquí establerts els canonges d'Urgell i els monjos dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Amb l'alliberament de les servituds feudals a partir del S. XVI, la família Camps, acomodada família de notaris i funcionaris de la vegueria de la Vila i la Vall de Ribes, va tenir una gran presència. Ja al segle XVIII, la família Capdevila, després Montagut, propietaris del Balneari del mateix nom, van adquirir diverses propietats de Pedrera i van construir La Casassa, potser sobre els fonaments d'algun caseriu ja existent.
De fet, se sap que s'aprofiten roques de la casa Camps que s'aixecava uns metres més avall de la Casassa.
Els Montagut van llogar cases i camps adjacents a la família Roma que ja al segle XX es va convertir en propietària.
L'agricultura, però sobretot la ramaderia, ha estat la base de la vida d'aquesta casa. Un fill de la casa, Nicolás Roma Tubau, assassinat el 1936 a la revolució que va seguir a l'esclat de la Guerra Civil, va aplicar els seus estudis agraris per millorar els cultius, practicant imaginatius combinacions com la tomaquera que també donava patates. Al sector ramader, la Casassa va introduir a la Vall de Ribes la vaca holandesa blanca i negra que era una gran productora de llet. La Casassa tenia un gran ramat d'ovelles, unes 800, que passaven l'hivern a la Garriga i que l'estiu pujaven a la Vall de Ribes en pastures que la Casassa havia de llogar perquè no tenia muntanya pròpia com passava amb altres cases de la vall.
L´explotació agrària i ramadera de la Casassa acaba els anys 80 del segle XX amb la jubilació de Mercè Roma. Ramon Roma de l'Església, nebot de l'última habitant de la casa i fill del del germà d'aquesta, Joan Roma i de Maria Teresa de l'Església, i la seva esposa Concepció Lara Orriols, i els seus fills Ana i Marc, tots ells amb la voluntat de donar continuïtat a la mil·lenària història del lloc, han començat l'any 2005 la restauració de la Casassa, perquè aquesta i el seu veïnat continuïn aportant riquesa, prosperitat i vida a la Vall de Ribes ara des del turisme rural. Avui comença una nova etapa en què els visitants podran gaudir d'un lloc únic carregat d'història i tradicions que entronquen amb els orígens de la vall de Ribes.
Per Miquel Sitjar i Serra.
Durant l'època feudal van ser senyors dels masos aquí establerts els canonges d'Urgell i els monjos dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Amb l'alliberament de les servituds feudals a partir del S. XVI, la família Camps, acomodada família de notaris i funcionaris de la vegueria de la Vila i la Vall de Ribes, va tenir una gran presència. Ja al segle XVIII, la família Capdevila, després Montagut, propietaris del Balneari del mateix nom, van adquirir diverses propietats de Pedrera i van construir La Casassa, potser sobre els fonaments d'algun caseriu ja existent.
De fet, se sap que s'aprofiten roques de la casa Camps que s'aixecava uns metres més avall de la Casassa.
Els Montagut van llogar cases i camps adjacents a la família Roma que ja al segle XX es va convertir en propietària.
L'agricultura, però sobretot la ramaderia, ha estat la base de la vida d'aquesta casa. Un fill de la casa, Nicolás Roma Tubau, assassinat el 1936 a la revolució que va seguir a l'esclat de la Guerra Civil, va aplicar els seus estudis agraris per millorar els cultius, practicant imaginatius combinacions com la tomaquera que també donava patates. Al sector ramader, la Casassa va introduir a la Vall de Ribes la vaca holandesa blanca i negra que era una gran productora de llet. La Casassa tenia un gran ramat d'ovelles, unes 800, que passaven l'hivern a la Garriga i que l'estiu pujaven a la Vall de Ribes en pastures que la Casassa havia de llogar perquè no tenia muntanya pròpia com passava amb altres cases de la vall.
L´explotació agrària i ramadera de la Casassa acaba els anys 80 del segle XX amb la jubilació de Mercè Roma. Ramon Roma de l'Església, nebot de l'última habitant de la casa i fill del del germà d'aquesta, Joan Roma i de Maria Teresa de l'Església, i la seva esposa Concepció Lara Orriols, i els seus fills Ana i Marc, tots ells amb la voluntat de donar continuïtat a la mil·lenària història del lloc, han començat l'any 2005 la restauració de la Casassa, perquè aquesta i el seu veïnat continuïn aportant riquesa, prosperitat i vida a la Vall de Ribes ara des del turisme rural. Avui comença una nova etapa en què els visitants podran gaudir d'un lloc únic carregat d'història i tradicions que entronquen amb els orígens de la vall de Ribes.
Per Miquel Sitjar i Serra.